Obras sobre Cajal, por Elvira Rocha Barral

Monreal, Beatriz (2006): Ramón y Cajal o la pasión por investigar, Conversación con Elvira Rocha Barral
Puche Moré, Carme (2006, tardor). Sabem més coses de Darwin que de Cajal, Entrevista de Carme Puche. Mètode (51:59-61)
Puche Moré, Carme (2007). Aprofitar els privilegis. Elvira Rocha Barral

Rocha Barral, E. (2008). “Santiago Ramón y Cajal a Barcelona“. Ciències; 11
Rocha Barral, Elvira; Estévez I Torrent, Miquel Àngel (2007): Documents dels arxius municipals. Nota sobre els domicilis barcelonins de Santiago Ramón y Cajal. Gimbernat: Revista Catalana d’Història de la Medicina i de la Ciència, 47, 127-129
Rocha Barral, E. (2007). La aventura científica de Ramón y Cajal. Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses. Pàgs. 139. 978-84-8127-172-0
Rocha Barral, E. (2002). ¿Qué posibilidades tenemos hoy de acercarnos a la obra científica de Ramón y Cajal? Monográfico sobre Cajal. Ayerbe (33:30-33)
Rocha Barral, Elvira (2002): La Difusión didáctica de la obra científica de Santiago Ramón y Cajal: trabajo de investigación para la obtención del título de magíster en Historia de las Ciencias. Universitat Autònoma de Barcelona
Rocha Barral, E. (14/06/2012). Don Santiago Ramón y Cajal. Cafè Científic a la Casa Orlandai

Anuncios

Cajal i la Societat Catalana de Biologia

image003El 1912, en fundar-se la Societat Catalana de Biologia (aleshores Societat de Biologia de Barcelona), va ser voluntat de l’equip fundador, presidit per August Pi i Sunyer, que Santiago Ramón y Cajal hi constés com a soci honorari. No debades, Ramón y Cajal havia passat a Barcelona el seu “año cumbre”, quan va comprovar la teoria de la neurona, que es basava en l’estructura cel·lular del teixit nerviós, com eren estructurats tots els altres teixits i que va ser acceptada per la comunitat científica el 1889, en el congrés de la Societat Científica Alemanya.

Pel descobriment de la teoria de la neurona, Cajal va guanyar el premi Nobel en Medicina o Fisiologia de 1906, que va compartir amb Camillo Golgi, que el va guanyar per la tècnica de tinció, que no pas per la teoria reticular. Amb aquest reconeixement, Cajal es transforma en l’únic científic que hagi fet carrera al país, guanyador d’un Premi Nobel. Severo Ochoa, que va guanyar el Premi Nobel el 1959, va desenvolupar la seva vida científica als Estats Units.

Cajal va venir a Barcelona el 1887 per a passar dotze anys com a catedràtic d’Anatomia de la Facultat de Medicina, però l’accident i retirada prematura del catedràtic de la Universitat Central de Madrid, Aureliano Maestre de San Juan, va fer que només hi fos cinc. El 1992 va guanyar la càtedra de Madrid. Un cop fora de Barcelona, va mantenir relacions estretes amb els científics més notables de l’època, com el mateix Pi i Sunyer i Ramon Turró, i també Odón de Buen.

Cajal no només es va dedicar de manera meticulosa i tenaç a la recerca. Un dels seus interessos era la formació dels joves. Per a ells va escriure el volum Las Reglas y Consejos de la Investigación Biológica. Tónicos de la Voluntad, un recull de consells per als nois que volen dedicar-se a la recerca. Cajal va rebutjar el càrrec de Ministre de Salut i Instrucció Pública, i va acceptar el de senador vitalici a proposició de Canalejas, que aleshores era gratuït. I també va ser president de la Junta de Ampliación de Estudios (JAE), gràcies a la qual molts científics van completar la seva formació a l’estranger. Un d’ells va ser el seu fill Jorge, investigador com ell; però, en aquest cas va pagar-ne les despeses personalment, justament per ser el seu fill.

Rossend Carrasco i Formiguera, deixeble d’August Pi i Sunyer i soci de la Societat Catalana de Biologia, també es va beneficiar dels ajuts de la Junta de Ampliación de Estudios. Gràcies a la seva estada a Boston i la participació a congressos internacionals, va aprendre la inoculació de insulina de bou a malalts diabètics. Carrasco la va poder aplicar a Barcelona, per primera vegada l’Europa continental, en un malalt que, de sobte, com tants altres, va veure com les seves vides milloraven i se salvaven. La visió internacional i global de Cajal sobre la recerca va permetre que a tots els racons del país les condicions de vida milloressin.

Cajal a l’Institut d’Estudis Catalans
Treballs de la Catalana de Biologia (1934): Obituari a Santiago Ramón y Cajal (1852-1934).  TSCB, 16; pàgs 13-14.
Roca, Josep M. (1923; reedició 2007): Tribut al Mestre; pròleg de Mercè Durfort. Monografies de l’Institut d’Estudis Catalans.
Socis de l’SCB al primer volum de Treballs de la Societat Catalana de Biologia.

Altres lectures
Roca i Rosell, Antoni (1987): Científicos catalanes pensionados por la Junta. Algunos aspectos de su papel en el desarrollo científico catalán a 1907-1987. La Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas 80 años después, coordinado por Juan Manuel Sánchez Ron. Volumen II, pàgs. 349-378.
Camarasa, Josep M (2011): De Toronto a Barcelona, la insulina comença a salvar vides. Omnis Cellula (27) pàg. 38.
Carrasco i Formiguera, Rossend; González, Pere (1922): Sobre l’obtenció d’extrets pancreàtics contenint una substància (insulina) que pot fer baixar la concentració del sucre a la sang. Treballs de la Societat Catalana de Biologia (vol. 9) pàgs. 223-225.
Carreras i Barnés, Josep (1998): August Pi i Sunyer, Semblances biogràfiques; Institut d’Estudis Catalans
Santiago Ramón y Cajal, per Santiago Ramón y Cajal. Entrevista (UB) (2013).

Obras sobre Cajal de Barona Vilar

Barona Vilar, Josep Lluis (1999): Santiago Ramón y Cajal: La obra científica: El maestro de la histología de sistema nervioso y el intelectual
Historia 16, ISSN 0210-6353, Nº 279, pàgs. 18-31

Barona Vilar, Josep Lluis (2006): L’obra científica de Santiago Ramón y Cajal
Mètode: Revista de difusió de la investigació de la Universitat de Valencia, ISSN 1133-3987, Nº. 51, pags. 55-58

Barona Vilar, Josep Lluis (2007): Cajal: espina dorsal i emblema de l’edat d’argent de la ciència a espanya
ISSN 1133-3987, Nº. 51, pags. 38-42
Mètode: anuario, ISSN 1133-3987, Nº. 2007, 2007 (Ejemplar dedicado a: Scientia y Conocimiento), pags. 26-29

Barona Vilar, Josep Lluis (coord.) (2007): Santiago Ramón y Cajal: luces y sombras del gran científico español
Mètode: anuario, ISSN 1133-3987, Nº. (Ejemplar dedicado a: Scientia y Conocimiento), pags. 24-25